Vés al contingut

Lotari de Hochstaden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLotari de Hochstaden
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Lieja
1192 – 1193
← Albert de Lovaina
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Lieja
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesOtto of Are-Hochstaden Modifica el valor a Wikidata  i Adelheid von Hochstaden Modifica el valor a Wikidata
GermansDietrich III of Are-Hochstaden Modifica el valor a Wikidata

Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem[1] i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.

Lotari era el fill d'Otó d'Are-Hochstaden i d'Adelaide de Hochstaden, i el germà de Teoderic de Hochstaden, un adepte dels Hohenstaufer. Va ser prebost de la col·legiata de Sant Cassi i Florenci a Bonn i degà a Lieja. Després de la mort de l'arquebisbe de Colònia Felip I d'Heinsberg el capítol va elegir-lo com a arquebisbe. Els comtes de Berg van oposar-se i proposar Bruno III de Berg.

El 1192, després de l'assassinat d'Albert de Lovaina, l'emperador Enric VI va anomenar-lo canceller i príncep-bisbe de Lieja. Ja va ser candidat el 1191 després de la mort de Raúl de Zähringen com a candidat de l'emperador, contra Albert de Lovaina, el candidat del papa que va obtenir el suport de Celestí III durant la investidura. Segons certes fonts, Lotari hauria participat en l'organització de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo.[2] Lotari va viatjar a Roma per a obtenir el perdó, que només va obtenir en refusar el 1193 el càrrec de príncep-bisbe.

El 1194 va morir a Roma en tornar-hi a per a obtenir l'absolució completa.


Precedit per:
Albert de Lovaina
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
11921193
Succeït per:
Simó de Limburg

Referències

[modifica]
  1. Ruwet, Joseph «De cisterciënser abdij van Notre-Dame du Val-Dieu» (en neerlandès). Vernieuwers in een traditionele wereld: de hervorming der Cisterciënsers., 1970, pàg. 3.
  2. Schneidmüller, Bernd; Weinfurter, Stefan. Die deutschen Herrscher des Mittelalters: historische Portraits von Heinrich I. bis Maximilian I. (919-1519) (en alemany). München: C.H.Beck, 2003, p. 261 ss.. ISBN 9783406509582.